Les Alegres Comares De Windsor
Nonfiction, Religion & Spirituality, New Age, History, Fiction & Literature
| Author: | William Shakespeare | ISBN: | 9781465567024 |
| Publisher: | Library of Alexandria | Publication: | July 29, 2009 |
| Imprint: | Library of Alexandria | Language: | Spanish |
| Author: | William Shakespeare |
| ISBN: | 9781465567024 |
| Publisher: | Library of Alexandria |
| Publication: | July 29, 2009 |
| Imprint: | Library of Alexandria |
| Language: | Spanish |
PER COMENÇAR Amics, gent catalana, jo us diré com la senyora Page: «Anèusen a casa, a riure d’aquesta alegra historia, davant d’una bona fogarada». Aquesta comedia memorable us serà comportívola y agradosa perque es noblement casolana. Belles burgeses, honorables marits, aquesta comedia fomenta les besades conjugals y fa grotesca la temptació. El vici té sempre alguna cosa de Falstaff. La virtut, quan es ben sana, es àgil, desperta y joconda. LES ALEGRES COMARES són una llohança de la castedat, però de la castedat alegra, o siga ab una arma més per batre la concupiscencia: la rialla. Jo’m penso que LES ALEGRES COMARES són avui d’una actualitat especial (a més a més de la llur perenne actualitat artística). Hi ha avui, a Catalunya, qui predica el vici com a refinament, la sensualitat com a vida alliberada. Se predica un Renaixament que esdevindría per un cami tot cerebral, y a consequencia d’una idolatría forçada de la bellesa exterior. Se vol posar don Joan a la moda, En aquest punt, serà bò que ens recordem del Falstaff. Perxò he traduit ab veritable joia aquesta facecia contra l’impuresa. La senyora Ford y la senyora Page -que són, me sembla, una mica catalanes,- riuen ab un admirable entrenament, del dimoni luxuriós, golut, diforme, interessat y matucer. El dimoni de la luxuria entre tots els esperits caiguts es el més abominable, perque ni tant sols es prim, encara que molts no sen adonguin fins després
PER COMENÇAR Amics, gent catalana, jo us diré com la senyora Page: «Anèusen a casa, a riure d’aquesta alegra historia, davant d’una bona fogarada». Aquesta comedia memorable us serà comportívola y agradosa perque es noblement casolana. Belles burgeses, honorables marits, aquesta comedia fomenta les besades conjugals y fa grotesca la temptació. El vici té sempre alguna cosa de Falstaff. La virtut, quan es ben sana, es àgil, desperta y joconda. LES ALEGRES COMARES són una llohança de la castedat, però de la castedat alegra, o siga ab una arma més per batre la concupiscencia: la rialla. Jo’m penso que LES ALEGRES COMARES són avui d’una actualitat especial (a més a més de la llur perenne actualitat artística). Hi ha avui, a Catalunya, qui predica el vici com a refinament, la sensualitat com a vida alliberada. Se predica un Renaixament que esdevindría per un cami tot cerebral, y a consequencia d’una idolatría forçada de la bellesa exterior. Se vol posar don Joan a la moda, En aquest punt, serà bò que ens recordem del Falstaff. Perxò he traduit ab veritable joia aquesta facecia contra l’impuresa. La senyora Ford y la senyora Page -que són, me sembla, una mica catalanes,- riuen ab un admirable entrenament, del dimoni luxuriós, golut, diforme, interessat y matucer. El dimoni de la luxuria entre tots els esperits caiguts es el més abominable, perque ni tant sols es prim, encara que molts no sen adonguin fins després
